TVV i l’ERO

Ahir va haver una manifestació dels treballadors de TVV davant les portes del jutjat.Es queixaven de que l’ERO que van fer a l’empresa era il·legal i injust.

Per Joan Dolz. 2ESOA

Ahir no va ser un dia com els altres, perquè el dia d’ahir decidirà el futur de 1.800 treballadors. Caben tres posibilitats: que els treballadors tornen al seu lloc de treball i els paguen tots els mesos que han estat sense treballar, que els paguen una indemnització, o que es queden al carrer sense indemnització i sense treball. I la més probable és la segona.

Un ERO (expedient de regulació d’ocupació) es fa per salvar una empresa amb grans dificultats i el màxim possible de llocs de treball. L’ERO de TVV feia impossible seguir emitint al acomiadar a quasi tots el tècnics i la direcció no va aceptar la proposta dels treballadors per salvar la majoria de llocs de treball amb el diners amb que es comptava per a salaris.

TVV tenía un deute de 1.200 milions d’euros però, en que s’havia gastat eixe diners?

SECRET. De moment es sap que 230 milions anaren als clubs de futbol comprant drets al doble de preu, 15 milions al Papa, un bon grapat a les butxaques de periodistes afins al poder com ara Isabel San Sebastián, Carlos Davila qui guanyava 6.000 € en un dia o Fernando Quintela qui va cobrar 6.000 € per tres documentals que no valien ni 600. Mes? Un equip comercial que “regalava” als amics els espais publicitaris. Més? 30 milions al any al València CF per preferència en les entrevistes. Més ? Germanes, nebots i fins i tot veïns de diputats contractats només pel seu cognom. Més? un equip de direcció de 118 persones (tots s’han salvat de l’ERO) que es mantenien en el poder mentres la tele no sols s’ arruïnava si no que perdia audiència fins quedar per davall del 4%.

On sembla que estan, per tant, el problemes de TVV. En les despeses en salaris? De qui és la culpa d’eixa ruïna ,per tant, com solucionar-ho ? Amb comiats massius i tornat a contractar a les mateixes persones a través d’empreses privades?

Sembla que no. I al fiscal que participa en el judici per l’ ERO hui també li ha semblat que no. Fa apenes unes hores ha demanat la nul·litat. D’ací tres o quatre setmanes s’espera la decisió del jutge. Mentres tant continua negociant amb les productores privades vinculades a ex ministres d’Aznar i a familiars de la vicepresidenta del govern per tal d’aprofitar el temps que els queda per fer negoci.

En resum, cap estalvi per a les arques valencianes; més de mil famílies al carrer i una televisió am els mateixos vicis, problemes i defectes de fa molts anys. Qui guanya?

Hi han fet un curtmetatge en el que es mostra que es un ERO, s’anomena

“ERE expediente de regulación de enchufes”

UN HORT A CASA

Herbes culinàries, plantes aromàtiques i medicinals, hortalisses, flors comestibles... a la terrassa o balcó de casa

tuhuertocreativo@gmail.com ofereix materials i consells per a muntar un mini-hort urbà (culinari, medicinal, etc.) a casa.

L'empresa la formen enginyeres agrònomes amants de les plantes, de la cuina, dels horts, de la medicina natural i, com no, emprendedores il.lusionades de fomentar aquesta bonica afició.

tuhuertocreativo@gmail.com prepara a domicili el mini-taller d'1h.30, per a crear l' hort culinari d'espècies i complements per a cuinar, des de les més tradicionals (romaní, fenoll, etc.) fins les més innovadores, exquisites i decoratives com les flors comestibles de caputxina o calèndula. També preparen horts medicinals amb herbes per a cuidar de la salut, com si fóra un botiquí bàsic per a tenir a casa: fenoll per a la tos, salvia per a l'estómac, etc. I ofereix ferramentes, consells i materials perquè la terrassa de casa passe a ser un lloc de salut i creativitat, i tot d'una forma fàcil i molt divertida.

L'empresa proporciona també d'altres opcions en funció del que es necessite: muntar un compost caser, decoracions amb plantes, etc. També estan a facebook i tenen tanmateix un número de contacte 644565096.

Khalyfa Souleymane. 3ESOA

CORRUPCIÓ AL PP

El cas Bàrcenas

Les anotacions als quaderns de registre mostren una comptabilitat secreta i irregular

Àlvaro Lapuerta i Luís Bárcenas, tresorers del PP entre el 1990 i 2009, portaren durant eixos anys varios quaderns amb un registre d'entrades de diners. Aquesta comptabilitat secreta s' estructura en 3 apartats : un amb les aportacions realizades al PP , un altre que mostra que el detinatari ha rebut diners i un últim mostrant el saldo final del moviments del diners.
Cada any, segons les anotacions de Bàrcenas , es reserven grans quantitats de les donacions rebudes per a ingressar-les en un banc.
Les anotacions registren pagaments periòdics a membres de la cúpula del Partit Popular a partir del 1997 amb Aznar en la presidència .

Javier Martínez. 3ESOA

Habemus Papam argentí

Jorge Mario Bergoglio és el Papa número 266

Per Ramiro Waridel

Jorge Mario Bergoglio (Buenos Aires, Argentina 17 de desembre de 1936), és el Papa número 266 de l´església catòlica i el cap d´estat de la ciutat del Vaticà. Va ser elegit el 13 de Març del 2013 pels membres del col.legi catòlic, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI en la cinquena votaciò del segon dìa de conclave.

És el primer Papa del continent americà i el primer Papa que parla espanyol des d'Alexandre VI i el primer no europeu fins a l´any 741, que va ser l´any que va morir Gregorio III dórigen sirio, a més a més és el primer Papa jesuïta .

Anteriorment, després de la mort del Papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, va ser considerat un dels candidats per ocupar el lloc del gran Papa, càrrec per al qual va ser elegit finalment Joseph Ratzinger, que va adoptar el nom papal de Benet XVI .

Va ser el president de la Conferència Episcopal Argentina durant dos períodes. Impedit per l'estatut d'assumir un nou mandat, durant la 102º assamblea plenària d'aquest organisme es va elegit a l'arquebisbe de l'arquidiócesis de Santa Fe de la Vora Creu, José María Arancedo, per suceir-lo.

Què és el que passa en les hores anteriors i posteriors a l’elecció d’un nou Papa?

PROCÉS D’ELECCIÓ D’UN NOU PAPA

Crònica d'Àngela Peiró

Després de la renúncia del Papa Benet XVI, per causes de salut i de no sentir-se fort físicament i anímica per tal d’exercir el seu ministeri, s´ha hagut de convocar un nou conclave per tal d’elegir al nou successor de Pere.

Però, què és el que passa en les hores anteriors i posteriors a l’elecció d’un nou Papa?

El primer que fan els cardenals que participaran en l' elecció i que a la vegada són els possibles candidats “papables” (que en aquesta ocasió són 115), és l’anomenat “Jurament de Secret”: amb la mà sobre els Evangelis han de repetir les paraules “Promet, m’obligue i jure”.

A continuació, els cardenals es retiren a meditar i orar en solitud i sense tindre accés a cap mitjà de comunicació (mòbil, ordinador, premsa...).

A l’endemà, comença la primera reunió del conclave, i així successivament aniran celebrant-se reunions (s’ha d’aconseguir dos terços dels vots) fins que la fumata procedent de la ximenera de la Capilla Sixtina siga blanca i no negra, la qual cosa significarà que s’haurà elegit el nou Papa. Aquest acudirà a l’anomenada “Sala de les Llàgrimes” on es retira per a tindre uns minuts d’interioritat amb Déu i posteriorment, es vestirà amb una sotana blanca; a continuació, es reunirà amb la resta dels cardenals junt als quals cantarà el “Te Deum” (oració de gratitut a Déu) i els comunicarà el nom elegit per ell com a pontífex.

Mentre això succeïx, un cardenal ix al balcó pronunciant el ja conegut “Habemus Papam” i donarà el nom personal del cardenal elegit i el seu nom com a Papa.

Els fidels congregats a la plaça de Sant Pere, a la Ciutat del Vaticà i els de tot el món podrem vore al balcó al nou Papa que, amb el so de les campanes, donarà la bendició “Urbi et Orbi”.

BENET XVI, el nou Blanquerna?

El gran refús

NARCÍS COMADIRA
La renúncia del papa Benet al pontificat ha satisfet els mitjans de comunicació, que han pogut llançar-se a comentaris més o menys encertats, i així han descansat un parell de dies de la corrupció, de la sobirania, del dret a decidir i dels fantasmes del Barça. Tothom ha sucat pa als seus coneixements de la història vaticana, que és com dir als arxius d'internet. Tothom hi ha dit la seva, com si la notícia tingués gaire importància fora de ser un succés inhabitual. Bé, inesperat del tot no ho ha pas estat, perquè el papa Benet, ara emèrit, l'any 2010 va visitar la tomba del papa Celestí V, el que Dante posa a les portes de l'infern, precisament per haver fet això tan inesperat que ha fet el papa Benet: el gran refús. Dante diu que ho va fer per viltade («che fece per viltade il gran rifiuto», «que va fer per poquesa el gran refús»). I és que no hem de traduir viltade per vilesa , em sembla, ni tan sols per covardia, sinó segurament per poquesa, com he fet. No s'hi va veure amb cor. Ell volia dedicar-se a l'oració i a la contemplació, i les sabates, vermelles o no, del papat li anaven grosses. Va fer el gran refús després de pocs mesos d'haver acceptat, i ho va fer sembla que empès pel que va ser el seu successor, Bonifaci VIII. Però, si bé Dante va considerar que això no estava bé, l'Església l'hi va premiar fent-lo sant. Segurament perquè la vida contemplativa sempre ha estat considerada superior a la vida activa del poder, per més papal que fos aquest poder.

De fet, el refús del papa Benet ha estat per les mateixes raons: no s'hi ha vist més amb cor. I a mi em sembla que aquella visita a Celestí V fa un parell d'anys ja tenia a veure amb aquesta decisió. Benet XVI també volia dedicar-se a aquest estadi superior de la vida espiritual que és el de la pregària i el de la contemplació.

Aquesta història recent, amb l'antecedent de Celestí V, té una versió de ficció, escrita precisament en català: Ramon Llull, a la seva novel·la Llibre d'Evast i Blanquerna, ja fa dimitir el papa Blanquerna per dedicar-se a l'estadi superior que és la vida contemplativa.

El llibre és l'excusa per tractar dels diferents estadis de la vida humana, amb un fort pes didàctic. Blanquerna és el fill d'un matrimoni sant i ben avingut format per Evast i Aloma. Quan Blanquerna fa divuit anys, els pares el volen casar amb Natana, però ell refusa. I ella també: es fa monja. Blanquerna es dedica a viatjar, es fa monjo, és bisbe i papa. En cada un d'aquests estadis de la seva vida, Llull ho aprofita per tractar del matrimoni, del monaquisme, de l'episcopat i del màxim poder apostòlic, el papat.

El més divertit de tot això és que Llull va escriure aquest llibre entre el 1276 i el 1283, a Montpeller. I el gran refús de Celestí V va tenir lloc el 1294. Jo no crec que el papa Celestí hagués llegit aquest llibre de Llull, però mai no se sap. La història sembla calcada. Celestí V també era monjo abans de ser papa. Llull, com Celestí V, com ara el papa Benet (quina casualitat que triés per nom de papa el de Benet, fundador del monaquisme occidental!), tots tres han considerat que hi havia una cosa superior a menar les regnes del poder. De Celestí V no sabem que, en el seu retir, escrivís cap llibre. Blanquerna sí que ho va fer. Va escriure ni més ni menys que un Art de contemplació i la meravella del Llibre d'Amic i Amat. Ara falta veure què escriurà l'emèrit Benet XVI. Llull li va posar el llistó molt alt. Pel que fa a la canonització, suposo que l'Església acabarà fent-lo sant, un cop mort, precisament per continuar anteposant la vida contemplativa sobre la del poder i per instaurar com a cosa habitual que els papes renunciïn.

Aquesta història de Celestí V, a part del pròleg de Llull, aprovatori, i de la sanció de Dante, condemnatòria, té un gloriós glossador. Ni més ni menys que C.P. Cavafis. Aquest va escriure un poema titulat «Che fece... il gran rifiuto»". No hi ha, al poema, cap més referència a la història que ens ocupa que aquesta del títol. El poema tracta de les conseqüències del sí i del no. Diu Cavafis que a certs homes els arriba un dia que han de dir el gran Sí o el gran No. El que diu que sí, un home que tenia a punt dins seu el Sí, va cap a l'honor i el propi respecte. I el que ha fet el refús no se'n penedeix. Si tornés a presentar-se l'ocasió, tornaria a dir el No. Però, afegeix Cavafis, aquell No —l'exacte que calia— l'aterra per tota la vida. El No, per correcte que sigui, sempre ens deixa més rau-rau a dins que no pas el Sí.

Narcís Comadira ('Ara', 9-3-2013)

Text facilitat per Josep Beltrán.

SUCCESSIÓ D’ HUGO CHÁVEZ

El president de Veneçuela mor amb 58 anys a causa d'un càncer, i deixa al càrrrec al vicepresident Nicolàs Maduro

Teresa Iriarte

Hugo Chavez nascut a Barinas, Veneçuela el 28 de juliol de 1954, va ser un polític i militar veneçolà, president de la república venezolana. Considerat un dels polìtics més influents de l’Amèrica llatina de les dues últimes dècades. Va ser cofundador del“Moviment Bolivarià revolucionari” el 1982 que pretenia estendre el socialisme.

Va morir a causa d’un cáncer que li va ser detectat a l’any 2011, però ni tan sols després de quatre intervencions i tractaments amb radio i quimioteràpia va aconseguir sobreviure. Després de la seua mort s’ha produït certa polèmica sobre qui hauria d'exercir com a president. Temps abans, Chavez s’encarregà de comunicar al poble que en cas de mort o inhabilitació es convocaren eleccions, i demanà que els seus votantsrecolçaren Nicolàs Maduro, afegint que seria l’única manera de mantindre viva la revolució boliviana.
Nicolás Maduro farà les funcions de president fins al 14 d’abril, dia que es celebraran les eleccions. El candidat de l´oposició és Henrique Cabriles.

Acaba de morir Hugo Chávez: ``Corazón de mi patria ´´

Ayer, martes 5 de marzo de 2013 murió el cuadragésimo séptimo presidente de la Republica de Venezuela, Hugo Chávez. Chávez, conocido por ser el líder de la llamada Revolución Bolivariana, ha sido considerado por sus partidarios como un hombre democrático y progresista, mientras que sus detractores le han visto como un dictador sutil y demagógico. Murió a las 16:25 horas en Caracas debido a una nueva y severa infección del cáncer contra el que estaba luchando y del que se había tratado en Cuba.

Mario Navarro, 3º A

HA MORT ANDREU ALFARO

L'escultor valencià Andreu Alfaro va morir a València el dia 13 de desembre a l'edat de 83 anys. Des de feia uns anys, Alfaro estava retirat de la vida pública per problemes de salut. El 2007 va rebre l'últim gran homenatge amb l'exposició retrospectiva sobre la seva obra organitzada per l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), museu que ell mateix va impulsar, i el 2010 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Andreu Alfaro, que el 1980 va ser reconegut amb el Premi d'Honor Jaume I; el 1981, amb Premio Nacional de les arts plàstiques, i el 1991, amb el premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques de la Diputació de València, ha estat un dels artistes valencians més internacionals del segle XX.

Andreu Alfaro va estar relacionat amb el Grup Parpalló i va estar influenciat per escultors constructivistes com Brancusi o Pevsner, i també per Jorge Oteiza. La preocupació per integrar les seves escultures en l'espai arquitectònic ja es troba en les seves primeres obres importants, com la que va realitzar per al Col·legi Alemany a València els anys 1959-1960. Poc després va començar una etapa en que va madurar el seu compromís amb la societat: 'La veu d'un poble' (1964-65) i 'Monument a l'amor' (1965-67).

L'interès d'Alfaro per les escultures de gran format es va començar a manifestar a mitjans dels anys seixanta, després de passar per una etapa en què havia experimentat amb elements metàl·lics i havia realitzat obres de caràcter cinètic. L'exposició d'escultures de gran format que va presentar al parc Cervantes el 1977 i diversos monuments que va fer, com el 'Monument al Països Catalans', a Tàrrega, van marcar un període de reconeixement internacional i la seva maduresa artística.

La seva creació artística pren la metodologia dels processos i materials industrials, i el convenciment que l'escultura ha de servir per simbolitzar actituds o arguments col·lectius. Els seus primers treballs van ser amb llauna i filferro, varetes i planxes laminades d'ús industrial, sempre amb marcades formes geomètriques, introduint més tard altres elements com el marbre o la pedra calcària, l'acer i l'alumini.

Informació de la notícia de l’agència EFE facilitada per Fina Cardona admiradora de l'obra de l'escultor i amiga de la família.

"La educación no es gasto, es inversión ¡No a los recortes!"

La reforma de Wert saca a la calle a la comunidad educativa

Estudiantes, padres, profesores y sindicatos se manifiestan contra los "ataques" del Gobierno.

Estudiantes, padres, profesores y sindicatos de la enseñanza han vuelto este jueves, día 13 de diciembre, a las calles en Madrid y a otras ciudades españolas en defensa de una escuela pública y contra la LOMCE y los "ataques" del Gobierno en beneficio de la escuela privada y los intereses de la Conferencia Episcopal.

En Madrid, esta manifestación coincidió con la reunión entre la consejera de Educación catalana, Irene Rigau, y la secretaria de Estado de Educación, Formación Profesional y Universidades, Montserrat Gomendio para abordar el tratamiento de las lenguas cooficiales en la Ley de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), por ello el Ministerio estuvo acordonado por furgones policiales.

El pasado mes de octubre ya hubo manifestaciones en contra de la LOMCE, además de tres días de huelga en la enseñanza pública bajo la convocatoria del Sindicato de Estudiantes y la CEAPA.

Informació extreta del Levante.EMV.com

X Saló del Manga a València.

Per Marcos Cubells.

Manga, jocs, música i molt bon rotllo

Com tots els anys des que se celebra aquest esdeveniment, València, en setembre, té un aire més japonés. Això és gràcies al Saló del Manga, en la Fira de València. El recinte acull a milers de joves de totes les edats i llocs il.lusionats per participar en concursos, vore actuacions, o simplement passar-s’ho bé amb els amics. En aquests tipus d’actes es practica molt el “cosplay”, o l’art de disfressar-se de qualsevol personatge de “l’anime” o dels videojocs. En aquesta desena edició estaven entre els convidats l’espanyol Jesulink, autor dels manges “Raruto” i “5 Elementos”, el grup de dibuixants valencians, Studio Kat, i la cantant valenciana Haru-chan. Manga, jocs, música, molt bon rotllo i més coses, un poc del molt que pots trobar-hi.

Entrega de los Premios Rey Jaime I

Premios Rey Jaime I

Hoy, 31 de octubre de 2012, se entregan los Premios Rey Jaime I, en su 25º edición, en la Lonja de Valencia. Estos premios los concede la Fundación Valenciana de Estudios Avanzados que preside el científico Santiago Grisolía, y en esta ocasión serán entregados por la reina doña Sofía.

Los Premios Rey Jaime I se crearon en 1989 con el objetivo de aunar en estudios e investigación entidades científicas y empresariales para la promoción de la investigación y el desarrollo. Se premian las áreas de Investigación Básica, Economía, Investigación Médica, Protección del Medio Ambiente, Nuevas Tecnologías y en 2010 se añadió un último premio al Emprendedor.

El problema es que, a pesar de reunir a muchos premios Nobel en un jurado de máximo prestigio, de tener premiados muy importantes, y de que su dotación económica dobla la de los Príncipe de Asturias, estos premios tienen poca repercusión mediática y muy poco seguimiento en la sociedad valenciana.

Marcos Cubells, 3º A

Por una educación pública de calidad

Valencia vive una de las situaciones más bochornosas de su historia, la mala gestión administrativa realizada por este gobierno que lleva malgastando el dinero de los valencianos desde hace ya más de veinte años ha dado sus frutos: Valencia es la comunidad autónoma con más déficit de toda España. Las grandes construcciones como la Ciudad de las Artes y las Ciencias y el circuito de Fórmula uno, no han supuesto la gran fuente de ingresos que en un principio se esperaba, sino que han terminado de arruinar a nuestra comunidad, sumando a una despilfarradora gestión una más que visible corrupción.

Para variar, se ha decidido recortar en educación: se les ha congelado el sueldo a todos los funcionarios, se ha subido los tipos del IRPF, lo cual actúa como una bajada de sueldo. Lo siguiente ha sido rebajar a la mitad los sexenios de los profesores, y dejar de pagar por realizar los cursillos de reciclaje.

Además la Consellería de Educación acumula dos impagos a todos los centros de la Comunidad Valenciana sostenidos con fondos públicos, públicos y concertados. Estos impagos corresponden al segundo y tercer cuatrimestre del año 2011, que la Consellería debería haber hecho efectivos antes del 31 de Diciembre el primero, y antes del 20 de enero el segundo. La suma de estos dos impagos equivale en nuestro instituto a una cantidad e 54.000 euros aproximadamente, de los cuales 45.948,08 corresponden a gastos de funcionamiento, y 9.937,52 a los programas y proyectos que se llevan o se han llevado a cabo en el centro.

Esta deplorable gestión ha provocado el inicio de una campaña de movilización y sensibilización de la ciudadanía llevada a cabo por los sindicatos CCOO, CSIF, ANPE, UGT, y FETE, a los que se han sumado una gran cantidad de centros, con sus respectivos directores, profesores, alumnos, y padres, que ya salieron a manifestarse el pasado día 21 de Enero, y que volverán a salir el próximo jueves 26.

La reunión llevada a cabo el día 20 de Enero por parte de los sindicatos, acabó en la proclamación de unas nuevas propuestas de lucha, de las cuales algunas ya se están llevando a cabo:

1-Encierros el día 24 de Enero en los centros educativos para hacer pancartas de protesta con el lema “No a los recortes en los servicios públicos. Depuración de responsabilidades en el Consell”.

2-Coordinación en barrios y localidades para organizar manifestaciones a las que acuda todo el funcionariado y la ciudadanía.

3-Asistencia los lunes al instituto con camiseta negra.

4-Concentraciones de 5min. todos los jueves a las 12h a la puerta de los centros para que nos vea la gente.

5-Asistencia a la manifestación del próximo día 26 de Enero a las 18:30 convocada por los sindicatos.

6- Recogida de firmas para solicitar la dimisión del conseller de hacienda José Manuel Vela.

7-Convocar claustros para dar soporte al manifiesto sindical unitario

Esta lucha nos incumbe a todos, la educación pública de calidad es un derecho de todos los ciudadanos que nos ofrece el estado de bienestar en el que vivimos. Os animo a que nos unamos todos para que que consigamos las necesarias mejoras en nuestros centros educativos.

Ángel Rubio Fidel

2º Bach B

LA VIDA TRECE AÑOS DESPUÉS DE GOOGLE

Todos habremos visto el simpático dibujito de la tarta de cumpleaños en la pantalla de Google este 27 de septiembre 2011. Detrás de él se esconde una historia de triunfo y de crecimiento que ha hecho que en estos últimos 13 años, Google haya pasado de ser un completo desconocido a ser prácticamente imprescindible en la vida de todos los jóvenes.

El curioso “doodle” que todos pudimos apreciar este 27 de Septiembre.

En tan solo 13 años, Google ha calado pero que muy hondo en la sociedad, convirtiéndose en la mejor herramienta para el uso de Internet, ayudándonos a encontrar todo aquello que queramos buscar, incluso rozando el límite de la grosería con algunas de sus correcciones. Pero ¿alguna vez hemos pensado de verdad en cómo nos ayuda este buscador? He aquí algunas de las cosas que pasarían si no existiera:

- La búsqueda por Internet se haría larga y tediosa, puesto que deberíamos escribir la dirección de cada página.

- Nos sería prácticamente imposible descubrir páginas nuevas, con lo que Internet sería mucho más aburrido. Al igual que sería imposible promocionar artículos, servicios, más páginas, ralentizando el desarrollo de ese sector comercial que ahora está en continua expansión.

- No existiría los componentes complementarios al buscador en sí (Google maps, Google docs…).

- Tangencialmente, sería mucho menor la expansión cultural que se ha producido mediante el uso de Internet, sería menos accesible la información, también sería menor la difusión de muchas movilizaciones sociales (por ejemplo, el 15-M fue activado en Internet).

Esta fue la primera imagen apreciable en una Página de inicio.

Así que, la próxima vez que abran su buscador, recuerden que todo esto sería imposible de no ser por dos ambiciosos jóvenes que se propusieron crear algo totalmente innovador, algo que, por otra parte, les ha traído mucha fama y, por supuesto, muchísimo dinero.

Nahuel Pinto Cavilla, 3º L

UN CRÀTER A MERCURI AMB EL NOM D'AUSIÀS MARCH

Principal accident de Mercuri, la Plana de Caloris, al voltant de la qual hi ha el cràter March. Imatge obtinguda a partir de fotografies de la nau Mariner 10 fetes els anys 1974 i 1975.

Segons publica "El País" amb data de 29 de setembre del 2011, n'hi ha un cràter a Mercuri batejat amb el nom del nostre gran poeta. La troballa del nom ha estat casual: Carles Duarte, editor de Barcino, buscava documentació per a una conferència sobre noms dels cràters a la Lluna i d'altres planetes i els criteris per a donar eixos noms. D'aquesta forma s'hi va trobar el cràter Ausiàs March junt a accidents geogràfics dedicats a d'altres grans autors com ara Émile Zola o William Shakespeare.

Malgrat la llunyania de Mercuri a la Terra, la sonda Mariner 10 aportà entre el 1974 i el 1975 dades i imatges valuoses perquè els investigadors milloraren el coneixement del planeta i dels seus abundosos accidents geogràfics, fruit de l'exposició continuada al bombardeig de residus del sistema solar. Seguint les pautes de la International Astronomical Union (IAU), l'organisme que ha d'aprovar finalment les propostes nominals, molts d'aquells accidents, especialment els cràters, foren batejats a Mercuri amb noms d'escriptors, músics i artistes plàstics, com ara Dalí, Picasso, Cervantes o Rembrandt, etc. Que aquests científics tingueren present, a l'hora de fer el repartiment onomàstic, una minoritària llengua europea com el català ha estat una veritable sorpresa. Fou un destacat científic nord-americà, el doctor David Morrison, qui batejà el 1979 un dels principals cràters de Mercuri amb el nom del poeta de Gandia, Ausiàs March, fet que havia passat desapercebut en el nostre àmbit lingüístic fins la troballa casual abans referida.

A més de les imatges de la sonda Mariner 10 als anys 1974 i 1975, en tenim d'altres recents proporcionades per la sonda Messenger on les fotografies del cràter Ausiàs March i el seu entorn apareixen amb més detall. Així podem observar, per exemple, que dins de l'Ausiàs March n'hi ha un altre cràter més menut i també les petjades de nombrosos petits impactes.

PREMIO NOBEL DE LITERATURA 2010

El pasado jueves 7 de octubre a Mario Vargas Llosa se le concedió el Premio Nobel de Literatura. Al recibirlo dijo: “Es un premio a una lengua que hablamos cientos de millones de personas”. El Rey Juan Carlos le dió la enhorabuena así como sus compañeros de profesión.

Vargas dedicó largo tiempo a los medios de comunicación que le quisieron entrevistar. Vargas Llosa rompió una lanza por Flaubert, por haberle contagiado la pasión por la literatura.

La noticia le sorprendió cuando estaba releyendo “El reino de este mundo” para sus clases de Literatura en la unversidad de Princeton. Reafirmó su esperanza en el futuro de Hispanoamérica con el presidente de Perú, Alan García, escuchando en primera fila, quien reconoció que todavía no había tenido tiempo de leer la declaración de la Academia Sueca.

Por si acaso alguien dudaba, reafirmó su intención de seguir escribiendo en favor de la democracia, comprometido contra todo autoritarismo.

Respecto al peso que la política ha tenido siempre en la obra de los escritores de Hispanoamérica, comentó que es normal, dada la atroz tradición de regímenes autoritarios que han sufrido aquellos países.

Ha habido muchas películas basadas en adaptaciones de novelas de Mario Vargas Llosa, como por ejemplo: “Los cachorros” (1967), “Pantaleón y las visitadoras “(1973), “La ciudad y los perros” (1962) y “La fiesta del chivo” (2000).

Su primer libro públicado fue una colección de cuentos titulada “Los jefes” en el año 1959. Su primera novela, “La ciudad y los perros”, fue publicada en 1963. En 1965, Vargas Llosa publicó su segunda novela, “La casa verde”, seguida de “Conversación en La Catedral”, en 1969. Desde entonces su obra ha sido muy numerosa y ha alcanzado el reconocimiento mundial, que ahora refrenda el premio Nobel. Carlos Sánchez, 3ºL

ZAPATERO ANUNCIA LA REDUCCIÓ DEL SOU DELS FUNCIONARIS EN UN 5%

Per Lucia Simó Martín. 3rESOL

El govern també proclama l'eliminació del xec nadó i la suspensió de la revalorització de les pensions. També demana un estalvi de 1.200 milions per part de les CCAA i els ajuntaments

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat avui al Congrés la retallada en un 5% dels sous dels funcionaris de mitjana el 2010 i la rebaixa dels salaris dels membres del Govern en un 15%.També l'eliminació del xec-nadó de 2.500 euros a partir de l'1 de gener del 2011, mesura estrella del seu govern, i la suspensió també al 2011 de la revalorització de les pensions, excloent les no contributives i les pensions mínimes. També ha anunciat una reducció de la despesa en farmàcia mitjançant una revisió del preu dels medicaments exclosos del sistema de referència i un ajust del nombre d'unitats que contenen els envasos dels medicaments a la duració dels tractaments. Respecte la Llei de Dependència, suprimeix per als nous sol·licitants la retroactivitat del pagament de prestació i estableix un termini màxim de sis mesos per a la resolució de les sol·licituds.A més, elimina el règim transitori per a la jubilació parcial i preveu una reducció de 6.045 milions de la inversió pública entre els anys 2010 i 2011. L'executiu socialista espera que a aquestes mesures s'hi sume un estalvi de 1.2000 milions per part de les CCAA i els Ajuntaments.
Els ciutadans no ho entendranZapatero ha dit que aquestes mesures són "imprescindibles" i procuren ser "com més equitatives millor" per complir amb el compromís europeu de reduir el dèficit a nivells més pròxims al 3% a l'any 2013 i ha demanat un esforç nacional per portar a terme aquesta tasca.Ha reconegut que "molts ciutadans no entendran que precisament quan el govern està anunciant que s'ha iniciat la recuperació els demana més esforç i els anuncia esforços molt considerables", però ha assegurat que "és ara quan més ho necessitem per complir els nostres compromisos europeus, reforçar la confiança en l'economia i per mantenir entre nosaltres els inversors".

ESPECIAL VOLCÀ Eyjafjallajökull

Per María Martínez García. 3rESOL

A finals de desembre del 2009, va començar l'activitat sísmica a l'entorn de l'àrea volcànica de l'Eyjafjallajökull, amb milers de petits terratrèmols. L'erupció començà el 20 de març de 2010, a mitjanit.
El 14 d'abril de 2010, després d'una breu pausa, va començar una nova erupció, aquesta vegada al cràter superior, al centre del glaciar, causant el desgel d'aquest i les crescudes dels rius propers, provocant l'evacuació de més de vuit-centes persones. El riu Markarfljót es desbordà i causà danys materials a la primera carretera d'Islàndia, la Hringvegur, que va ser tallada en un tram de 400 metres. Aquesta erupció va ser de naturalesa explosiva, estimant-se que va ser entre deu i vint vegades superior a l'anterior de març. Donat que aquesta erupció es va produir sota el gel glacial, la lava expulsada va patir un ràpid refredament, provocant la formació de petits fragments de vidre, que van ascendir dins la columna de cendra. La seva presència a les capes altes de l'atmosfera és molt perillosa pels avions, sent també potencialment perilloses per a la salut.
De la cendra llançada per l'erupció només una mica va caure sobre algunes àrees deshabitades d'Islàndia. La major part va ser escampada pels vents de l'oest, desplaçant-se per l'espai aeri del continent europeu.
El fum i la cendra de l'erupció redueix la visibilitat i les partícules microscòpiques de roca, vidre i sorra poden fondre's pel calor dels motors dels avions, i solidificar-se després, causant pèrdua de potència als motors i inutilitzar les turbines, amb la possibilitat de que els avions s'aturin.[10] Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Alemanya, França, Regne Unit i fins a una vintena més d'estats europeus van tancar el seu espai aeri completament, mentre que altres ho van fer parcialment, afectant a milions de passatgers.
L'Associació del Transport Aeri Internacional (IATA) ha estimat que les aerolínies de tot el món perdran al dia uns 148 milions d'euros durant la interrupció del trànsit aeri.

MÉS DE 5000 VOLS CANCEL•LATS PEL VOLCÀ D’ISLÀNDIA

Per Júlia Navarro Domínguez. 3rESOL

El volcà Eyjafjallajökull, situat al sud de Reykjavik, capital d’Islàndia va entrar en erupció per penúltima vegada entre els anys 1821 i 1823, fa més de 200 anys. Aquest volcà està actiu des de l’edat de gel. Està situat a la regió de Suôurland, sota un glaciar quasi tocant l’Oceà Atlàntic.

L’última vegada que el volcà entrà en erupció fóu el passat 4 d’Abril de 2010, obligant als aeroports de quasi tota Europa a tancar les seues portes i cancel·lar milers de vols. Més de 5000 vols no eixiren dels respectius aeroports, deixant milions de persones sense poder tornar a casa.

El núvol de cendra projectat pel volcà avança sobre una àrea que s’estén sobre el mar del Nord fins a les costes del Regne Unit, Irlanda, Noruega, Dinamarca, Suècia, França, Alemanya, Polònia i els Països Baixos.

La cendra és perillosa perquè conté partícules de roca, cristal

i terra que poden afectar les turbines i arribar a parar els motors de les aeronaus. Així, les persones afectades han reclamat a les companyies de vols, provocant tensió i molta feina.

Personalment, jo no volaria si hi haguera un núvol de cendra d’aquest tamany, ja que si cau l’avió, segurament, no hi haurien moltes possibilitats de sobreviure a més de 10.000 metres d’altitud, però molta gent, en voler tornar a casa, és capaç de fer-ho.

Econòmicament ha afectat a molts països perquè les pèrdues i les incomoditats són enormes.

Àngela sigue la pista de "Equilibrio perfecto"

"Equilibrio perfecto" es un grupo de pop-rock valenciano. Ángela Segura, alumna de 3ºde ESO, y colaboradora de la revista, nos ha informado en otras ocasiones sobre este grupo musical. También consiguió una entrevista en exclusiva con ellos. Ahora Ángela quiere ayudarles en la campaña para conseguir votos y poder ir a Rock in Río.
¡Equilibrio Perfecto en la gran final! Ayúdalos a conseguir llegar al Rock In Río El grupo formado por Marcelo Martínez (voz), Hugo Iglesias (guitarra), Andrés Martínez (Batería) y Fernando Fuertes (Bajo) está a un paso de llegar al Rock in río. Para hacer posible este objetivo necesitan la ayuda de cada uno de nosotros. Ya se ha abierto la segunda fase de votaciones www.lgtelleva.com/concurso ¡¡VOTA POR ELLOS!! El próximo jueves 6 de Mayo a las 19:00 ofrecerán un concierto gratuito y al aire libre en la explanada de Nuevo Centro, ¡No te lo pierdas!

EL CABANYAL, EN PERILL D'EXTINCIÓ

L´alcaldessa de Valencia diu que "L' Ajuntament no ha reactivat el pla sinó que "mai" s'ha detingut"

Per Carla Vidal Roig. 3rESOL.

Els enderrocaments segueixen al barri del Cabanyal malgrat que semblaven estar paralitzats, però, a principis del passat mes de novembre, van començar de nou les demolicions. La Societat Cabanyal 2010, va ser creada per a realitzar la rehabilitació de la zona i la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. Les noves demolicions es van La previsió és continuar en breu amb més demolicions, quan es disposi de les llicències corresponents. L'alcaldessa de València, Rita Barberá, va afirmar durant una visita a les obres de remodelació de la Plaça Rodona que els enderrocaments en El Cabanyal "no s'han reactivat ara", sinó que "l'ajuntament està treballant allí de forma permanent".
En total, hi ha 136 immobles afectats per l'expropiació forçosa, dels quals el 60% ja són de propietat municipal.
Per altra banda milers de veïns del Cabanyal han participat en diverses manifestacións contra el projecte urbanístic que preveu enderrocar edificis històrics d'aquesta zona marítima de València.
El dia 10 de febrer va tindre lloc una manifestacio que va començar amb una concentració a la cruïlla del carrer de la Reina amb l'avinguda Tarongers, i ha superat les expectatives dels organitzadors. Milers de persones han marxat pels carrers del barri amb una presència massiva de veïns del Cabanyal.

LA GRAN NIT DELS GOYA 2010

Per Maria Parra. 3rESOL

El passat 15 de febrero es va celebrar la gala dels Goya més vista de la història, Cel.la 212 arrasa amb la majoria dels premis, seguida per Ágora.

El thriller carcerari de Daniel Monzón ha complit amb el seu paper de favorita a l'aconseguir huit guardons, incloent la millor pel·lícula, el millor director, l’actor principal, per a Luis Tosar i el millor guió adaptat. Àgora s'ha conformat amb un premi gros, guió original (el número 11 per a Alejandro Amenábar) i sis tècnics. I això que la nit començava fort: el còmic Andreu Buenafuente era eclipsat només començar la gala quan Penélope Cruz i Javier Bardem van aparéixer junts i en primera fila al Palau de Congressos de Madrid. Per primera vegada acudien junts, com a parella, a un esdeveniment estrictament cinematogràfic. Malgrat la presència dels dos actors més internacionals del nostre cine, el gran Buenafuente prompte es feia amb les regnes de la gala, i féu disfrutar els assistents dels seus monòlegs. Pel que fa als premis, hi ha hagut repartiment per a quasi tots, com sol ser tradició en els Goya, però amb el triomf indiscutible de Cel.la 211, i algun buit per a la sorpresa. És el cas d'un dels primers guardons, actor de repartiment, on Raúl , que no partia com a favorit, ha aconseguit el Goya per Grossos. En les actrius de repartiment també una inesperada guanyadora: Marta Etura per Cel·la 211. On no hi ha hagut espai per a la sorpresa ha sigut en la banda sonora original: com es preveia Alberto Esglésies ha arreplegat el seu guardó per la música dels Abraços trencats, amb un record especial per a Pedro Almodóvar, que acabaria donant la campanada a última hora de la gala. Molt nerviós s'ha mostrat Guille Milkyway, líder de La Casa Blava, al pujar a l'estrada a l'arreplegar el seu Goya per la millor cançó per a Jo també. La retransmisió televisiva de la gala de la Academia del Cine va arribar fins a 4.656.000 d'espectadors. La gala dels Goya més vista de la història. Com a curiositat, hem de dir que el flamant guanyador, Daniel Monzón, és fill d'un antic professor de castellà del Llull.

HAITÍ ES TRENCA

El passat 12 de gener de 2010 a les 16:53:09 (hora local) es produïa un terratrèmol a Haití amb epicentre a 15 km de Port Príncepe, la capital. Amb una magnitud de 7,0 graus i una profunditat de 10 quilòmetres Haití va caure feta trossos. Aquesta és la història d’una ciutat trencada. Per Irene Pérez Merino. 3rESOL El 12 gener 2010 les plaques tectòniques del mar del Carib van xocar entre si produint una catàstrofe natural a l'illa d'Haití, amb un terratrèmol de 7,0 graus en l'escala Richter. Els efectes causats sobre el país més pobre d'Amèrica Llatina han estat devastadors. Els cossos recuperats el 25 de gener superaven els 150.000, calculant-se que el nombre de morts podria arribar als 200.000. També s'hauria produït més de 250.000 ferits i deixat sense llar a un milió de persones. Es considera una de les catàstrofes humanitàries més greus de la història. El terratrèmol no sol va afectar a Haití, també es va registrar amb una menor intensitat a Cuba, Jamaica, Veneçuela i al país limítrof de República Dominicana. El Servei Geològic dels Estats Units ha registrat almenys sis terratrèmols més, seguits en les dues hores després del terratrèmol principal. Van mesurar aproximadament 5,9, 5,5, 5,1, 4,8 i 4,5. Però el malson dels terratrèmols no acabava allà, sinó que el dia dimecres, 20 de gener a les 11:03:44 UTC una forta rèplica de 5,9 graus en l'escala de Richter es va registrar a 60 quilòmetres a l'oest de Puerto Príncepe i es va sentir a la capital haitiana. Haití és el país més pobre d'Amèrica, caracteritzat per tenir prop del 80% de la població per sota de la línia de pobresa (el 54% viuen en la pobresa extrema), una economia de subsistència, és a dir, viuen pràcticament per a alimentar-se, amb menys d'un euro al dia. Amb més de 200.000 morts, més de 250.000 ferits i més d'un milió de persones sense casa, Haití contemplava com es destruïa des de el seu palau nacional i la seva catedral fins als seus pocs escoles públiques. El diumenge gener 24 -12 dies des del sisme, periodistes de Puerto Príncipe informaven que la capital comença a mostrar alguns signes de vida normal amb parades de carrer que comencen a vendre fruites i hortalisses i algunes botigues i bancs que reobren, però segons les últimes xifres oficials, unes 1,5 milions de persones romanen sense llar i l'ajuda encara no arriba a tots els que la necessiten, cosa que ha provocat assalts a combois de subministraments, etc. Poc després del terratrèmol que va assolar el país, l'ajuda humanitària no es va fer esperar, tant com els Estats Units, països llatinoamericans i europeus, la Creu Roja Internacional, la Secretaria General Iberoamericana, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) entre d'altres, van anunciar l'enviament de diners, aliments, voluntaris, bombers, experts i fins i tot gossos especialitzats en cerques per assistir al país caribeny. També les línies de telèfons i les pàgines d'internet es van veure saturats a causa de les múltiples trucades per ajudar a Haití. Però ha dia d’avui ja s'escolta música bullanguera en algunes zones, la gent s'atreveix a alçar la veu i discutir per les nimietats d'abans. Al costat de la runa brollen els venedors de qualsevol cosa al costat dels venedors del no-res, però amb la condició que tot sigui de segona mà, poden vendre fins electricitat per carregar mòbils que pots de llet concentrada. Encara que sembla impossible 14 dies després del sisme s'han segido trobant a persones amb vida. Organitzacions com l'ONU o Nacions Unides ha fet declaracions dient que aran falta anys perquè Haití torni a ser com abans, encara que això suposi que encara més de la meitat de la població sigui pobra. En el nostre institut el passat dijous 28 de gener es va fer una recollit per Haití on tots els diners recaptats van ser destinats a Metges Sense Fronteres. Gràcies a l'ajuda de tot el món vam poder aconseguir recaptar més de 1.000 euros per a Haití. Com moltes declaracions de diverses organitzacions: "És una llàstima que hagués de passar això per adonar-nos de la pobresa que pateix Haití".

Cayó el muro... el muro del C.P. Mestalla

El pasado día 15 de enero a las 10:57 de la mañana el viento que zarandeaba personas y tiraba árboles afectó también al colegio público Mestalla, cuya fuerte estructura había soportado de todo hasta aquel momento. Pero mientras todos sus alumnos permanecían en sus respectivas clases y la directora y la subdirectora discutían por dejar o no salir a los alumnos, las asustó de repente oir un fuerte ruido que venía del exterior . !BOOM¡ se oyó. Todos en las clases que dan al patio delantero se fueron hacia las ventanas y se alegraron al ver una de las paredes volcadas. Y todos exclamaron !BIEN¡, al pensar que no iban a dar más clases, al menos por ese día... Imagen: Sergio Segura y Martyna Koscieniewicz Narrado por: Antonio Serrano, Carmen Fernández alumnos de 4ºde primaria del CP Mestalla Escrito (dándole vidilla a la noticia) por Silvia Serrano, 2ºESO Ver la noticia en el blog de su redactora

25 de novembre, dia contra la violència de gènere

TOLERÀNCIA ZERO AL MALTRACTAMENT i VIOLÈNCIA CONTRA LA DONALa violència contra les dones pot prendre moltes formes a més de la física. Pot ser també psicològica, sexual, econòmica, i es produeix en molts àmbits i espais, més enllà del de la parella, com en els àmbits laboral, social, cultural i comunitari. 25.11.2009 - Reporteres intrèpides - Aquest dia del 25 de novembre va començar a ser significatiu quan en un encontre a Bogotà moltes dones varen denunciar la violència de gènere a nivell domèstic, la violació i l'assetjament sexual .Es va triar el 25 de novembre per a commemorar el violent assasinat de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques assasinades el 25 de novembre del 1960 a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.A l´any 1999 l' ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.Aquest tipus de violència destrossa vides, fractura famílies i comunitats i és un impediment per al ple desenvolupament econòmic, polític, social i cultural dels pobles i ciutats del món . Segons les Nacions Unides, la violència contra les dones és una de les més clares manifestacions de vulneració dels drets humans referents a la integritat física i moral, la dignitat, la salut i la seguretat de les dones.Encara que a la nostra edat pot paréixer que aquest tipus de violència no siga significativa, alguns llibres com: “L´infern de Marta” conten una història que podria ser, per desgràcia, real, la d'una jove estudiant que té un desengany amorós i, que quasi es deixa la vida per culpa d´un maltractador.Reporteres intrèpides considera molt recomanable la lectura d'aquest llibre per a previndre aquestes agressions i, a banda, ajuda les dones maltractades a eixir d´eixe “infern”. Porta com a annex “La màscara de l´amor “, una mena de llibre d´autoajuda per a les dones que comencen a vore els signes de violència a la seua relació de parella

CAS GÜRTEL

PerLucía Simó. 3rESOL S’acusa al Partit Popular dels delictes del cas Gürtel, que continua sense resoldre’s El molt honorable president de la Generalitat, Francisco Camps, que està presumptament implicat en la trama Gürtel, de moment continua al seu càrrec, encara que els partits de l’oposició demanen la seua dimissió i eleccions anticipades. Camps i el seu partit ho neguen tot i diuen que no passa res, però les informacions del sumari del cas publicades pels mitjans de comunicació, el deixen en una posició molt incòmoda. Sembla que l’administració valenciana, per recomanació entre altres persones del president de la Generalitat, ha afavorit -a l’hora de donar contractes- a empreses d’una trama mafiosa. Aquesta trama facturava una gran quantitat de diners pagats per l’administració. Part dels guanys se’ls quedaven els empresaris i suposadament la resta de diners anava a parar a la financiació del partit polític del president. A més també apareixen tota una sèrie de regals a Camps i d’algun altre càrrec del partit popular. Coms’hi pot veure és un assumpte molt lleig que ens afecta a tots, perquè al cap i a la fi els diners en qüestió són nostres.

ACTORS I CANTANTS ES JUNTEN PER UNA BONA CAUSA

X1 FIN: JUNTOS POR EL SÁHARADilluns es va presentar el disc en què per primera vegada s’han juntat actors i cantants amb la fi de recaptar diners per al poble saharià. 19.11.2009 - Reporteres intrèpides -Santi Millán i Estopa, El Canto del loco i Álex Gonzalez, o Edu Soto i Conchita, entre altres més, són els que es varen reunir dimarts per clamar junts a una mateixa veu: el Sàhara. En un lloc com és el Sàhara, ocupat i maltractat al llarg de la història, encara queden motius per a somriure.Els diners recaptats per la venda d’entrades al concert i de discs, de manera íntegra, es destinarà a finançar dos projectes solidaris.Santi Millan i Jon Sistiaga van presentar aquest concert que fou divertit però emotiu, ja que no podem oblidar que aquest projecte es du a terme per beneficiar el poble saharià.Durant el photocall hi havia molts artistes posant però tots amb un mateix pensament: “L’oportunitat de poder fer alguna cosa pels xiquets que ho necessiten”.La venda de totes les entrades va demostrar el seu èxit al concert del 16 de novembre al teatre Circo Price de Madrid.Al disc podem trobar grans èxits interpretats per:El canto del loco + Alex Gonzalez; Bebe + Alberto Amarilla; Leiva (Pereza) + Michelle Jenner; Estopa + Santi Millán; Conchita + Edu Soto; Pedro Guerra + Silvia Abascal; David Demaría + María Castro; Jarabe de Palo + Laura Pamplona; Manuel Carrasco + Inma Cuesta; Jorge Ruiz (Maldita Nerea) + Blanca Romero; Rubén (Pereza) + Fede Celada; Pastora + Asier Etxeandía; Poncho K + Juanjo Ballesta; Sidecars + Jimmy Barnatán; Sr. Nadie + Lluvia Rojo; Supersubmarina + Sabrina Garciarena.

LLIURAMENT DELS PREMIS NOBEL 2009 AMB ALGUNA SORPRESA

El Nobel de la Pau premia Obama per la seua visió en favor de la pau i defensa de valors com el diàleg i l’enteniment per a resoldre els conflictes.19.10.2009 - REPORTERES INTRÈPIDES -Barack Obama, Nobel de la Pau Els premis Nobel van ser creats per Alfred Nobel l’any 1895. La idea de Nobel fou atorgar els premis sense distinció de nacionalitat a persones que hagueren demostrat al llarg de la seua vida excel.lència en algun dels camps premiats. Per això, el premi a Obama ha causat sospresa, fins i tot a ell mateix, donat el poc de temps que porta de president. L'Institut Nobel de Noruega ha decidit guardonar Obama amb el Nobel de la Pau pels seus "esforços extraordinaris per reforçar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles" i perquè la seva visió d'un món sense armes nuclears "ha estimulat el desarmament i les negociacions per al control d'armament". Malgrat la justificació, molts pensen que el premi li ha arribat massa prompte, quan encara n’hi ha molt a fer. Per al comité de l’Institut Nobel ha valgut més el missatge que els fets, fins al punt de considerar objectius seus el que valoren del president Obama: “Durant 108 anys, el comité noruec dels Nobel ha intentat fomentar justament eixa política internacional i les actituds de les quals Obama és ara portaveu mundial“. També cal destacar el premi Nobel de Literatura a Herta Müller, escriptora nascuda a Nitchidorf, poble romanés de parla germana. Müller va alçar la veu contra la dictadura de Ceauescu, cosa que va fer que ella i el seu marit hagueren d’exiliar-se a Alemanya. Els altres premis Nobel d’enguany han tingut els següents guanyadors: D’Economia, Elinor Ostrom (primera dona en guanyar el Nobel per a economistes que va ser establit en 1968) i Oliver Williamson. El premi Nobel de Química ha estat compartit per Ada Yonath, Venkatraman Ramakrishnan i Thomas Steitz . El de Física per a Charles Kao i Willard Boyl. I el Nobel de Fisiologia o Medicina ha estat per a Elizabeth Blackburn, Jack Szostak i Carol Greider. Els guardonats rebran el premi el proper dia 10 de desembre, aniversari de la mort del fundador, Alfred Nobel.

ELS JOCS OLÍMPICS viatgen a SUDAMÈRICA

A MADRID SE LI PARTEIX EL CORLondres organitza els JOCS de 2012, que suposa la trentena olimpiada, però serà Rio de Janeiro i no Madrid l’encarregada d’organitzar els Jocs del 2016 22.10.2009 - Reporteres intrèpides. 3ESOL--------------------------------------------------------------------------------Les anelles olímpiques que representen els 5 continents. Les olimpíades del 2016 se celebraran a Rio de Janeiro, malgrat que els espanyols tenien totes l'esperances posades perquè s'hi feren a Madrid. La notícia va causar decepció . I, encara que es van quedar a les portes una vegada més, aquesta volta fou més sentida."A Madrid se li partix el cor" deia un titular que també anunciava que Rio de Janeiro li havia llevat la son als espanyols de veure que la seua capital no anava a representar els Jocs Olímpics del 2016. La raó principal per la qual la ciutat brasilera va ser triada fou perquè que Rio de Janeiro "donarà l'oportunitat a Sud-amèrica d'organitzar els primers Jocs Olímpics de la història en la zona", segons els experts.La brillant defensa que va fer Lula Da Silva, president de Brasil, també fou decisiva i tot plegat, resultà un èxit. Però abans de marxar a Rio, la cita està a Londres. Els Jocs Olímpics de 2012 es disputaran en aquesta ciutat després d'haver sigut triada en la votació de l'Assemblea del Comité Olímpic Internacional (COI) celebrada al centre de convencions Raffles de Singapur. Londres va arribar a la votació final junt amb París i abans, i per aquest orde, van ser eliminades les ciutats de Moscou, Nova York i Madrid, que en la tercera ronda va quedar per davall de Londres i París. La capital britànica organitzarà els Jocs de 2012, després d'haver-los organitzat ja en dues ocasions anteriors, en 1908 i 1948. La mescla multicultural londinenca, on viuen ciutadans de més de 200 nacionalitats, la història i la "màgia" per a uns jocs de futur inoblidables que "inspiren els jòvens" van ser les bases de la presentació de la candidatura de Londres davant de la 117 assemblea del Comité Olímpic Internacional. Esperem que eixa màgia es faça realitat al 2012.

TERRATRÈMOL A SUMATRA

Per Maria Martínez.3rESOL Almenys 1.100 persones han mort a causa del terratrèmol que va assolar Sumatra el passat 30 de setembre de 2009. Hi ha centenars de ferits, i els equips de rescat continuen traballant en busca de cossos. La magnitud de la tragèdia ha obligat al president Bambang Yudhoyono a advertir la població d que no hi ha moltes esperances de trobar persones amb vida davall les ruïnes, encara que segueixen buscant cossos. Els supervivents encara estaven recuperant-se del devastador terratrèmol de magnitud 7,6 quan ha hagut una nova sacsada d’una magnitud 6,8 en l’escala Richter. L’epicentre s’ha establit aquesta vegada a 155 quilòmetres al nord-oest de Bengkulu, una localitat de 340.000 habitants situada al sur de Padang, la ciutat més afectada pel primer sisme. Al llarg de dues hores no s’ha sabut res, més que milers de persones han quedat sepultades davall les ruïnes, sense que les autoritats pogueren donar una xifra oficial de víctimes. Però el Govern va reconèixer a última hora que es temia el pitjor. I aquestes dades es van confirmar. Entre aquests no hi ha cap espanyol, segons ha indicat el primer secretari de l’ Ambaixada espanyola a Yakarta, Antonio García. Del total de morts, encara que hi ha desenes de desapareguts, 376 es registraren en la turística ciutat de Padang, capital de la província de Sumatra Occidental, on la xifra de víctimes mortals pot continuar pujant a mesura que es recuperen més cadàvers entre les ruïnes. Mig miler de grans edificis, hotels i hospitals es desplomaren mentres es produïen incendis en diferents llocs d’aquesta ciutat. L’aeroport de la ciutat es troba afectat, les línies de comunicació segueixen caigudes i els centres hospitalaris estan colapsat per les urgències mèdiques.

Arxiu del bloc

▼ 2010 (6)

▼ març (4)

AJUDANT HAITÍ

¡FELICIDADES JULIO!

Carles Alberola, espectador d'excepció en la repre...

EL CAFÉ CONCERT, TOT UN ESPECTACLE

► febrer (1)

L'IES RAMON LLULL, SENSIBILITZAT AMB LA SITUACIÓ M...

► gener (1)

BARREJA DE CULTURES AL LLULL

► 2009 (6)

► desembre (3)

EXAMINA’T

Petit jardí botànic al Llull

CONCURS DE PERIODISME ESCOLAR

► novembre (3)

INTERCAMBIO CON ALEMANIA

VIATGES I EIXIDES d’estudis previstes al Llull

TOTS JUNTS PER A SALVAR LA LÍNIA

HAITÍ ES TRENCA

Per Irene Pérez Merino. 3rESOL

El passat 12 de gener de 2010 a les 16:53:09 (hora local) es produïa un terratrèmol a Haití amb epicentre a 15 km de Port Príncepe, la capital. Amb una magnitud de 7,0 graus i una profunditat de 10 quilòmetres Haití va caure feta trossos. Aquesta és la història d’una ciutat trencada.

El 12 gener 2010 les plaques tectòniques del mar del Carib van xocar entre si produint una catàstrofe natural a l'illa d'Haití, amb un terratrèmol de 7,0 graus en l'escala Richter. Els efectes causats sobre el país més pobre d'Amèrica Llatina han estat devastadors. Els cossos recuperats el 25 de gener superaven els 150.000, calculant-se que el nombre de morts podria arribar als 200.000. També s'hauria produït més de 250.000 ferits i deixat sense llar a un milió de persones. Es considera una de les catàstrofes humanitàries més greus de la història.

El terratrèmol no sol va afectar a Haití, també es va registrar amb una menor intensitat a Cuba, Jamaica, Veneçuela i al país limítrof de República Dominicana. El Servei Geològic dels Estats Units ha registrat almenys sis terratrèmols més, seguits en les dues hores després del terratrèmol principal. Van mesurar aproximadament 5,9, 5,5, 5,1, 4,8 i 4,5. Però el malson dels terratrèmols no acabava allà, sinó que el dia dimecres, 20 de gener a les 11:03:44 UTC una forta rèplica de 5,9 graus en l'escala de Richter es va registrar a 60 quilòmetres a l'oest de Puerto Príncepe i es va sentir a la capital haitiana.

Haití és el país més pobre d'Amèrica, caracteritzat per tenir prop del 80% de la població per sota de la línia de pobresa (el 54% viuen en la pobresa extrema), una economia de subsistència, és a dir, viuen pràcticament per a alimentar-se, amb menys d'un euro al dia.

Amb més de 200.000 morts, més de 250.000 ferits i més d'un milió de persones sense casa, Haití contemplava com es destruïa des de el seu palau nacional i la seva catedral fins als seus pocs escoles públiques.

El diumenge gener 24 -12 dies des del sisme, periodistes de Puerto Príncipe informaven que la capital comença a mostrar alguns signes de vida normal amb parades de carrer que comencen a vendre fruites i hortalisses i algunes botigues i bancs que reobren, però segons les últimes xifres oficials, unes 1,5 milions de persones romanen sense llar i l'ajuda encara no arriba a tots els que la necessiten, cosa que ha provocat assalts a combois de subministraments, etc.

Poc després del terratrèmol que va assolar el país, l'ajuda humanitària no es va fer esperar, tant com els Estats Units, països llatinoamericans i europeus, la Creu Roja Internacional, la Secretaria General Iberoamericana, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) entre d'altres, van anunciar l'enviament de diners, aliments, voluntaris, bombers, experts i fins i tot gossos especialitzats en cerques per assistir al país caribeny. També les línies de telèfons i les pàgines d'internet es van veure saturats a causa de les múltiples trucades per ajudar a Haití.

Però ha dia d’avui ja s'escolta música bullanguera en algunes zones, la gent s'atreveix a alçar la veu i discutir per les nimietats d'abans. Al costat de la runa brollen els venedors de qualsevol cosa al costat dels venedors del no-res, però amb la condició que tot sigui de segona mà, poden vendre fins electricitat per carregar mòbils que pots de llet concentrada.

Encara que sembla impossible 14 dies després del sisme s'han segido trobant a persones amb vida.

Organitzacions com l'ONU o Nacions Unides ha fet declaracions dient que aran falta anys perquè Haití torni a ser com abans, encara que això suposi que encara més de la meitat de la població sigui pobra.

En el nostre institut el passat dijous 28 de gener es va fer una recollit per Haití on tots els diners recaptats van ser destinats a Metges Sense Fronteres. Gràcies a l'ajuda de tot el món vam poder aconseguir recaptar més de 1.000 euros per a Haití.

Com moltes declaracions de diverses organitzacions: "És una llàstima que hagués de passar això per adonar-nos de la pobresa que pateix Haití".

Cayó el muro... el muro del C.P. Mestalla

El pasado día 15 de enero a las 10:57 de la mañana el viento que zarandeaba personas y tiraba árboles afectó también al colegio público Mestalla, cuya fuerte estructura había soportado de todo hasta aquel momento. Pero mientras todos sus alumnos permanecían en sus respectivas clases y la directora y la subdirectora discutían por dejar o no salir a los alumnos, las asustó de repente oir un fuerte ruido que venía del exterior .

!BOOM¡ se oyó. Todos en las clases que dan al patio delantero se fueron hacia las ventanas y se alegraron al ver una de las paredes volcadas. Y todos exclamaron !BIEN¡, al pensar que no iban a dar más clases, al menos por ese día...

Imagen: Sergio Segura y Martyna Koscieniewicz

Narrado por: Antonio Serrano, Carmen Fernández alumnos de 4ºde primaria del CP Mestalla

Escrito (dándole vidilla a la noticia) por Silvia Serrano, 2ºESO

Ver la noticia en el blog de su redactora

25 de novembre, dia contra la violència de gènere

TOLERÀNCIA ZERO AL MALTRACTAMENT i VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA

La violència contra les dones pot prendre moltes formes a més de la física. Pot ser també psicològica, sexual, econòmica, i es produeix en molts àmbits i espais, més enllà del de la parella, com en els àmbits laboral, social, cultural i comunitari. 25.11.2009 - Reporteres intrèpides -

Aquest dia del 25 de novembre va començar a ser significatiu quan en un encontre a Bogotà moltes dones varen denunciar la violència de gènere a nivell domèstic, la violació i l'assetjament sexual .

Es va triar el 25 de novembre per a commemorar el violent assasinat de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques assasinades el 25 de novembre del 1960 a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.

A l´any 1999 l' ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Aquest tipus de violència destrossa vides, fractura famílies i comunitats i és un impediment per al ple desenvolupament econòmic, polític, social i cultural dels pobles i ciutats del món . Segons les Nacions Unides, la violència contra les dones és una de les més clares manifestacions de vulneració dels drets humans referents a la integritat física i moral, la dignitat, la salut i la seguretat de les dones.

Encara que a la nostra edat pot paréixer que aquest tipus de violència no siga significativa, alguns llibres com: “L´infern de Marta” conten una història que podria ser, per desgràcia, real, la d'una jove estudiant que té un desengany amorós i, que quasi es deixa la vida per culpa d´un maltractador.

Reporteres intrèpides considera molt recomanable la lectura d'aquest llibre per a previndre aquestes agressions i, a banda, ajuda les dones maltractades a eixir d´eixe “infern”. Porta com a annex “La màscara de l´amor “, una mena de llibre d´autoajuda per a les dones que comencen a vore els signes de violència a la seua relació de parella

CAS GÜRTEL

PerLucía Simó. 3rESOL

S’acusa al Partit Popular dels delictes del cas Gürtel, que continua sense resoldre’s

El molt honorable president de la Generalitat, Francisco Camps, que està presumptament implicat en la trama Gürtel, de moment continua al seu càrrec, encara que els partits de l’oposició demanen la seua dimissió i eleccions anticipades. Camps i el seu partit ho neguen tot i diuen que no passa res, però les informacions del sumari del cas publicades pels mitjans de comunicació, el deixen en una posició molt incòmoda.

Sembla que l’administració valenciana, per recomanació entre altres persones del president de la Generalitat, ha afavorit -a l’hora de donar contractes- a empreses d’una trama mafiosa. Aquesta trama facturava una gran quantitat de diners pagats per l’administració. Part dels guanys se’ls quedaven els empresaris i suposadament la resta de diners anava a parar a la financiació del partit polític del president. A més també apareixen tota una sèrie de regals a Camps i d’algun altre càrrec del partit popular.

Coms’hi pot veure és un assumpte molt lleig que ens afecta a tots, perquè al cap i a la fi els diners en qüestió són nostres.

ACTORS I CANTANTS ES JUNTEN PER UNA BONA CAUSA

X1 FIN: JUNTOS POR EL SÁHARA
Dilluns es va presentar el disc en què per primera vegada s’han juntat actors i cantants amb la fi de recaptar diners per al poble saharià. 19.11.2009 - Reporteres intrèpides -

Santi Millán i Estopa, El Canto del loco i Álex Gonzalez, o Edu Soto i Conchita, entre altres més, són els que es varen reunir dimarts per clamar junts a una mateixa veu: el Sàhara. En un lloc com és el Sàhara, ocupat i maltractat al llarg de la història, encara queden motius per a somriure.
Els diners recaptats per la venda d’entrades al concert i de discs, de manera íntegra, es destinarà a finançar dos projectes solidaris.
Santi Millan i Jon Sistiaga van presentar aquest concert que fou divertit però emotiu, ja que no podem oblidar que aquest projecte es du a terme per beneficiar el poble saharià.
Durant el photocall hi havia molts artistes posant però tots amb un mateix pensament: “L’oportunitat de poder fer alguna cosa pels xiquets que ho necessiten”.
La venda de totes les entrades va demostrar el seu èxit al concert del 16 de novembre al teatre Circo Price de Madrid.
Al disc podem trobar grans èxits interpretats per:

El canto del loco + Alex Gonzalez; Bebe + Alberto Amarilla; Leiva (Pereza) + Michelle Jenner; Estopa + Santi Millán; Conchita + Edu Soto; Pedro Guerra + Silvia Abascal; David Demaría + María Castro; Jarabe de Palo + Laura Pamplona; Manuel Carrasco + Inma Cuesta; Jorge Ruiz (Maldita Nerea) + Blanca Romero; Rubén (Pereza) + Fede Celada; Pastora + Asier Etxeandía; Poncho K + Juanjo Ballesta; Sidecars + Jimmy Barnatán; Sr. Nadie + Lluvia Rojo; Supersubmarina + Sabrina Garciarena.

LLIURAMENT DELS PREMIS NOBEL 2009 AMB ALGUNA SORPRESA

El Nobel de la Pau premia Obama per la seua visió en favor de la pau i defensa de valors com el diàleg i l’enteniment per a resoldre els conflictes.
19.10.2009 - REPORTERES INTRÈPIDES -

Barack Obama, Nobel de la Pau Els premis Nobel van ser creats per Alfred Nobel l’any 1895. La idea de Nobel fou atorgar els premis sense distinció de nacionalitat a persones que hagueren demostrat al llarg de la seua vida excel.lència en algun dels camps premiats. Per això, el premi a Obama ha causat sospresa, fins i tot a ell mateix, donat el poc de temps que porta de president. L'Institut Nobel de Noruega ha decidit guardonar Obama amb el Nobel de la Pau pels seus "esforços extraordinaris per reforçar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles" i perquè la seva visió d'un món sense armes nuclears "ha estimulat el desarmament i les negociacions per al control d'armament". Malgrat la justificació, molts pensen que el premi li ha arribat massa prompte, quan encara n’hi ha molt a fer. Per al comité de l’Institut Nobel ha valgut més el missatge que els fets, fins al punt de considerar objectius seus el que valoren del president Obama: “Durant 108 anys, el comité noruec dels Nobel ha intentat fomentar justament eixa política internacional i les actituds de les quals Obama és ara portaveu mundial“. També cal destacar el premi Nobel de Literatura a Herta Müller, escriptora nascuda a Nitchidorf, poble romanés de parla germana. Müller va alçar la veu contra la dictadura de Ceauescu, cosa que va fer que ella i el seu marit hagueren d’exiliar-se a Alemanya. Els altres premis Nobel d’enguany han tingut els següents guanyadors: D’Economia, Elinor Ostrom (primera dona en guanyar el Nobel per a economistes que va ser establit en 1968) i Oliver Williamson. El premi Nobel de Química ha estat compartit per Ada Yonath, Venkatraman Ramakrishnan i Thomas Steitz . El de Física per a Charles Kao i Willard Boyl. I el Nobel de Fisiologia o Medicina ha estat per a Elizabeth Blackburn, Jack Szostak i Carol Greider. Els guardonats rebran el premi el proper dia 10 de desembre, aniversari de la mort del fundador, Alfred Nobel.

ELS JOCS OLÍMPICS viatgen a SUDAMÈRICA

A MADRID SE LI PARTEIX EL COR

Londres organitza els JOCS de 2012, que suposa la trentena olimpiada, però serà Rio de Janeiro i no Madrid l’encarregada d’organitzar els Jocs del 2016
22.10.2009 - Reporteres intrèpides. 3ESOL--------------------------------------------------------------------------------Les anelles olímpiques que representen els 5 continents. Les olimpíades del 2016 se celebraran a Rio de Janeiro, malgrat que els espanyols tenien totes l'esperances posades perquè s'hi feren a Madrid. La notícia va causar decepció . I, encara que es van quedar a les portes una vegada més, aquesta volta fou més sentida."A Madrid se li partix el cor" deia un titular que també anunciava que Rio de Janeiro li havia llevat la son als espanyols de veure que la seua capital no anava a representar els Jocs Olímpics del 2016. La raó principal per la qual la ciutat brasilera va ser triada fou perquè que Rio de Janeiro "donarà l'oportunitat a Sud-amèrica d'organitzar els primers Jocs Olímpics de la història en la zona", segons els experts.La brillant defensa que va fer Lula Da Silva, president de Brasil, també fou decisiva i tot plegat, resultà un èxit. Però abans de marxar a Rio, la cita està a Londres. Els Jocs Olímpics de 2012 es disputaran en aquesta ciutat després d'haver sigut triada en la votació de l'Assemblea del Comité Olímpic Internacional (COI) celebrada al centre de convencions Raffles de Singapur. Londres va arribar a la votació final junt amb París i abans, i per aquest orde, van ser eliminades les ciutats de Moscou, Nova York i Madrid, que en la tercera ronda va quedar per davall de Londres i París. La capital britànica organitzarà els Jocs de 2012, després d'haver-los organitzat ja en dues ocasions anteriors, en 1908 i 1948. La mescla multicultural londinenca, on viuen ciutadans de més de 200 nacionalitats, la història i la "màgia" per a uns jocs de futur inoblidables que "inspiren els jòvens" van ser les bases de la presentació de la candidatura de Londres davant de la 117 assemblea del Comité Olímpic Internacional. Esperem que eixa màgia es faça realitat al 2012.

TERRATRÈMOL A SUMATRA

Per Maria Martínez.3rESOL

Almenys 1.100 persones han mort a causa del terratrèmol que va assolar Sumatra el passat 30 de setembre de 2009. Hi ha centenars de ferits, i els equips de rescat continuen traballant en busca de cossos.

La magnitud de la tragèdia ha obligat al president Bambang Yudhoyono a advertir la població d que no hi ha moltes esperances de trobar persones amb vida davall les ruïnes, encara que segueixen buscant cossos.

Els supervivents encara estaven recuperant-se del devastador terratrèmol de magnitud 7,6 quan ha hagut una nova sacsada d’una magnitud 6,8 en l’escala Richter. L’epicentre s’ha establit aquesta vegada a 155 quilòmetres al nord-oest de Bengkulu, una localitat de 340.000 habitants situada al sur de Padang, la ciutat més afectada pel primer sisme.

Al llarg de dues hores no s’ha sabut res, més que milers de persones han quedat sepultades davall les ruïnes, sense que les autoritats pogueren donar una xifra oficial de víctimes. Però el Govern va reconèixer a última hora que es temia el pitjor. I aquestes dades es van confirmar. Entre aquests no hi ha cap espanyol, segons ha indicat el primer secretari de l’ Ambaixada espanyola a Yakarta, Antonio García.

Del total de morts, encara que hi ha desenes de desapareguts, 376 es registraren en la turística ciutat de Padang, capital de la província de Sumatra Occidental, on la xifra de víctimes mortals pot continuar pujant a mesura que es recuperen més cadàvers entre les ruïnes.

Mig miler de grans edificis, hotels i hospitals es desplomaren mentres es produïen incendis en diferents llocs d’aquesta ciutat.

L’aeroport de la ciutat es troba afectat, les línies de comunicació segueixen caigudes i els centres hospitalaris estan colapsat per les urgències mèdiques.

Llull notícies

A CASA NOSTRA

Cap comentari:

Seguidors