A CASA NOSTRA

Crònica de l'actualitat del Llull

Curs 2013-14

MECATRÓNICA EN LA SEMANA DE LA CIENCIA DEL POLITÉCNICO

El pasado 8 de noviembre el grupo de Tecnología de 4º de ESO  hizo una interesante visita a la "Semana de la Ciencia" de la  UPV ( Universidad Politécnica de Valencia ). Dicha salida fue organizada por el profesor de Tecnología del centro Miguel Ángel Collado.
Según nos han ido contando los alumnos, una vez allí, las actividades se dividieron en tres grandes bloques:
Robots, Música, Fractales.
La parte más interesante de la práctica fue la basada en la Mecatrónica, que es una mezcla entre mecánica, electrónica e informática. El alumnado tuvo la posibilidad de construir con sus propias manos un robot con un sensor de luz adaptado que permitía un funcionamiento automático ya que detecta las lineas oscuras sobre un plano blanquecino. La Mecatrónica permite también hacer diferentes tipos de robots según el sensor que lleve adaptado, por lo que podemos suponer que nos harán la vida mucho más fácil en el futuro.

Si quieres ver más información sobre esta actividad haz clic en este enlace: http://tecnollull.blogspot.com/

12, 13 I 14 DE MAIG, TROBADA CULTURAL A TOLEDO

Per Andrea Ferrando Fernández. 3rESOL 
Els dies 12, 13 i 14 d'aquest mes es va organitzar a Toledo una trobada cultural entre alumnes de diferents centres d'Espanya: IES Andalán de Saragossa, l'IES Itaba de Teba( Màlaga), IES Clavaro Fernández de Córdova d'Almagro( Ciudad Real) i el nostre institut.


La jornada del dijous 13 va ser una de les més intenses en quant a activitats, ja que va ser el dia amb què més temps vàrem comptar.
Desdejunàrem tots junts al restaurant “La Parrilla”, situat molt prop de l'hotel, on teníem una sala sencera per a nosaltres, ja que érem quasi 50.
La primera activitat programada per al matí, va ser visitar la Biblioteca de la Comunitat autònoma (antic Alcàsser), en la qual comptàvem amb una guia que coneixia perfectament tota la seua història i cada racó d'ella. Ens va ensenyar les sales d'estudi per a xiquets, adolescents i adults i la forma en què estava estructurada cada una, també ens varen ensenyar les sales d'Internet, el pati exterior i les sales que contenien els llibres d'èpoques anteriors, on es conservaven amb gran atenció i estima.
Després de visitar la Biblioteca, els alumnes i professors vam anar a la sala de conferències on es va realitzar per part de casa professor una xicoteta presentació del seu institut perquè els altres el puqueren conéixer millor.
Cada centre va preparar una o diverses lectures dels textos que ens van facilitar els professors abans d'acudir a la trobada i els van llegir perquè tots coneguérem un poquet més de la història del lloc on ens trobàvem, i crec que aqueixa va ser la millor forma que ens assabentàrem, a través dels nostres companys.
Una vegada finalitzada la lectura, començava “La Ginkana”, un joc organitzat pels professors, en el que cada equip devia estar format per 2 personesde cada institut. Cada grup havia de portar amb si una carpeta on es trobava un llibreta amb les proves que s'havien de realitzar, mapes per a poder moure's per Toledo…Cada component del grup, portava una camiseta identificativa del centre a què pertanyia.
Una vegada organitzats els equips i completat les dades d'identificació de cada component del grup, va començar el joc.
Hi havia un total de 7 proves, que devíem realitzar amb èxit i per a comprovar-ho, ens havíem de fer una foto en cada lloc que es demanava. També havíem de menjar tot l'equip, per a poder conéixer-nos millor, canviar opinions i punts de vista sobre el viatge… El fi d'aqueix joc era que gent de diferents províncies d'Espanya, poguérem per una hores estar junts i conéixer-nos. I així és com va ser, ja que des d'aqueix joc comencem tots a mesclar-nos amb la gent dels altres instituts.
Va ser un joc on tots ens ho passarem genial entre nosaltres mentres coneixíem Toledo, el lloc encarregat d'aquesta trobada
Una vegada acabada la ginkana, va començar la visita guiada per les sedes religioses de les tres cultures de la ciutat: la mesquita del Crist de la Llum, la sinagoga de Santa Maria la Blanca i l'església de Sant Juan dels Reis.
Vam visitar cada una d'elles, i el guia ens va comptar totes les històries que el coneixia del lloc, i eren moltes, ja que era un historiador, que per tant coneixia al didet cada monument què estàvem visitant.
Va ser una visita molt enriquidora, ja que per a comptar-nos tota la història, havia de fer-ho d'una manera molt resumida, però que al mateix temps que ens assabentàrem de tot i ens interessara, i així va ser, a través d'això vam conéixer molt més de les sedes religioses de Toledo.
Després de la intensa jornada, ens van donar temps lliure fins a l'hora del sopar, on cada un ens en vam anar a les nostres habitacions i ens preparem per a la vetlada organitzada per a aqueilla nit.
Soparem en un conegut restaurant de Toledo cridat “ La Bisagra” que estava situat en la mateixa porta de La Bisagra de Toledo.
Tots junts, assistirem a una espècie de comiat, ja que era l'última nit que passaríem junts, perquè al dia següent anàvem ja cada un a la seua ciutat. Gaudirem d'un típic sopar toledà rodejat de la gent amb què havíem compartit el viatge i tantes experiències.
En finalitzar, ens van deixar un estona lliure perquè poguérem gaudir pel nostre compte de la meravellosa nit de Toledo i ens va sorprendre veure gent fer visites guiades a eixes hores.
Ha sigut un viatge inoblidable per a tots nosaltres, ja que aquest projecte de la Biblioteca- T, ens a donat l'oportunitat de conéixer gent d'altres llocs i entaular amistats amb ells i al mateix temps ens ha permés conéixer la bonica i coneguda ciutat de Toledo.

IES Ramon Llull vota per un canvi en la política educativa de la Generalitat

A la pregunta: "Creu necessari un canvi en la política educativa del Govern Valencià i dels actuals responsables de la Conselleria d'Educació? el 90% de l'alumnat i del professorat del Llull contesta SÍ.

   La Plataforma per l'Ensenyament Públic està fent una sèrie de consultes sobre la gestió educativa del Govern Valencià i del conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora. Així , ja han participat molts centres, entre d'altres el nostre.
   La votació, que en tots els casos es va fer fora de les dependències dels instituts i escoles, tingué un alt seguiment entre professorat i alumnes.
   Les demandes per a aconseguir la màxima qualitat a l'ensenyament públic inclouen: instal.lacions dignes; oferta pública de places per a l'alumnat de 0 a 3 anys; impuls de l'ensenyament en valencià; plantilles de professors adequades; introducció amb eficàcia d'una tercera llengua; atenció adequada i distribució equilibrada d'alumnat amb NEE; programes coherents i eficaços per a combatre el fracàs escolar; ordinadors portàtils per als alumnes i accés a les noves tecnologies; impuls de la gestió democràtica dels centres i cesse del control polític sobre la inspecció i la persecució de càrrecs directius i  llibertat d'expressió, entre d'altres. 
   La primera de les consultes de la Plataforma es va realitzar el 6 de maig, amb un resultat negatiu per a l'actual conseller d'Educació, ja que el 96% (44.733 vots), entre pares, alumnes i professors, es decantaren a favor d'un canvi en la política educativa de la Generalitat. En el mateix sentit es va pronunciar a l'endemà el nostre institut. L' urna, instal.lada fora del recinte escolar, tingué la màxima afluència de participació durant l'esbarjo. D'un total de 235 vots d'alumnes i professors, 232 foren a favor del SÍ, només 3 es decantaren pel NO. Per tant, l'IES Ramon Llull demana en l'urna un canvi en la política educativa a favor de l'ensenyament públic.

¡FELICIDADES JULIO!



Nuestro compañero de 2º de Bachillerato L Julio Parra Martinez ha superado la fase local de la XXI OLIMPIADA ESPAÑOLA DE FÍSICA, lo que le da acceso a la fase estatal en Abril.
Desde la revista queremos felicitarle, así como a su profesora, Carmen Sevilla, y apoyarle en su próxima fase.
Queremos darte todos nuestros ánimos, porque puedes conseguirlo. ¡Ánimo Julio!
¡Vas a dejar huella!




ENTREVISTA A JULIO PARRA
Per Maria Parra Martínez, 3r d’ESO L.


Julio Parra Martínez, nascut el 17 de juny del 1992, va estudiar al Col.legi Públic”Mestalla” i actualment està al 2n curs de Batxillerat a l'IES Ramon Llull. Va ser seleccionat per a la fase autonòmica de les Olimpiades de Física, entre més de 100 aspirants.

Julio, com et vas assabentar d'aquestes proves?
Em va informar la meva professora de física, Carmen Sevilla.
Quan vas fer l'examen estaves molt nerviós?No, estava normal, com si estiguera fent un examen de l'institut
Com et vas sentir quan et vas adonar de que havies passat la primera prova?
Molt content, li ho vaig dir a tot el món.
En les classes has aprés molt?
Si, moltíssim. M'han agradat molt i m'han servit per a anar millor a l'institut, independentment de que passe o no a la nacional.
Com s'han portat amb tu els professors i els alumnes?
He fet molts amics i els professors en les classes quasi tots molt bé, però en l'examen s'han passat molt.
Amb aquestes classes ja tens més clar que vols estudiar a la Universitat?
Sí, abans no sabia si fer enginyeria aeronàutica o física, però ara tinc clar que física.
Quin és el tema que més t'agrada de la física?
El poc que he vist de la quàntica, la relativitat i la termodinàmica.
Amb quina antelació has començat a estudiar per a l'examen per a passar a la nacional?
Una setmana més o menys.
Com t'ha eixit l'examen? Creus que tens oportunitats de passar?
No tan bé com m'haguera agradat. El veig dificil.
Després d'aquesta prova, si passares, què hauries de fer?
Fer algunes classes de laboratori i després anar a la prova per a passar a la internacional.
Moltes gràcies, Julio. Esperem que sigues un dels primers, i que guanyes tots els premis que pugues.

Carles Alberola, espectador d'excepció en la representació de "Joan, el Cendrós"

Per Àngela Segura i Marta García. 3rESOL

Hui tenim el plaer d’entrevistar Carles Alberola , autor de l'obra que els alumnes de 1rESOL, dirigits per Estrella Sáinz, han representat a l'institut. Aquest actor, director i dramaturg valencià, va nàixer a Alzira al 1964. Va crear la companyia Albena Teatre i va dirigir i interpretar moltes obres com “Besos” que va rebre el premi de la crítica de València a la millor direcció escènica.


Ara sí, comencem l’entrevista.

1- Quan començà el teu interés pel món de la interpretació? Des de xicotet tenies afició per la lectura, el teatre o la televisió? A dia de hui que t’agrada més actuar, dirigir o escriure?

- (Riu) Són tres preguntes... Bé, aniré contestant per ordre. Supose que el meu interés naix des de menut. Era un consumidor compulsiu de pel.lícules, com també ho són ara els meus fills. Als 11 anys més o menys vaig dir que volia dedicar-me al món de la interpretació, després m’agradava actuar i, sobretot, dirigir. Descobrí que realment darrere d’aquelles pel.lícules hi havia una persona que s’encarregava de cohesionar-ho tot.
- A part de les pel.lícules sempre m’ha agradat la lectura, perquè els llibres són una finestra oberta a la imaginació, com es diu a “Joan, el Cendrós”.
- No sabria dir que m’agrada més fer, perquè les tres coses van de la mà. Hi ha projectes en què faig a soles una cosa o en altres que faig diverses, però depén del personatge i d’altres factors. Tot i que probablement en la vessant que em trobe més còmode, no significa que em done més plaer, és en la direcció.


2- En qué et bases a l’hora d’escollir els actors o actrius per a un determinat paper? Es fàcil trobar un actor que complisca perfectamente les característiques del personatge que vares pensar en un principi?

- A mí m’agrada fer el que s’anomena vestits a mida, és a dir, jo tinc una idea al cap, porte temps pensant què vull, comence a fer un esbós de l’obra i ja he pensat quin actor o actriu interpretarà el personatge. D’alguna manera l’escriptura està condicionada amb le selecció dels actors. Però, no sempre va de la mà, aleshores has de fer un càsting, els actors que han interpretat un poc de l’obra no es trien a soles si l’han fet bé o no, els has d’entendre i has de poder compartir un llenguatge comú. En el treball de la interpretació les coses no es donen, es diuen i es fan, és un camí a recòrrer. Una de les coses més importants a l’hora de triar és encertar, perquè l’actor és la part visible del teu treball.

3- Quin és l’autor o autora que més t’ha influït en la teua professió?

- Hi ha tants i tan bons que és complicat dir-ho, però més que estar influït pel teatre, estic més pel cinema. Pels guionistes quan veus les seues pel.lícules com Billy Wilder, Mankiewicz, Woody Allen i companys com Robert Garcia i Pasqual Alapont amb els quals he tingut el plaer de treballar.

4- Després de “Autoindefinits”, “Maniàtics” i “Socarrats”. Estàs preparant alguna comèdia de televisió?
- Tenim altres projectes, ara estem intentant que la sèrie “ Unió Musical Da Capo”, que no és del tot comèdia, continue amb més temporades. I també alternarem la nostra feina tant en el que és l’audiovisual amb el teatre que són camps complementaris on ens trobem molt agust.

Ací acaba la nostra entrevista. Moltes gràcies pel teu temps. Esperem que continues delectant-nos amb les teues obres.

EL CAFÉ CONCERT, TOT UN ESPECTACLE

Àngela Segura i Marta García. 3rESOL 
Per a finalitzar les jornades culturals, el dia 11 de Febrer va tindre lloc al saló d’actes, el café concert. Amb gran varietat d’actuacions podem dir que va ser l’espectacle estrela. Alumnes i professors demostraren les seues habilitats en activitats com el teatre, el cant, la poesia o la dansa.

El passat 11 de Febrer es va celebrar el café concert al saló d’actes. El espectacle, organitzat per segona vegada per Juli Camarasa, va tindre una gran afluència de públic que va ocupar tota la sala, decorada a l'estil dels cafes concerts amb tapets i veletes a les taules. Al fons,de peu, nombrós públic que no havia aconseguit cadira, disfrutava de les interpretacions.
Presentat per Isabel i Àngel va començar al voltant de les 12 del migdia amb l’actuació d’un grup d’alumnes de teatre (Silvia, Alba, Carlos i Aitor) que calfaren motors amb diferents monòlegs sobre diversos temes com la relació amb els pares, els contes o els lladres.
Poc després va ser Víctor (departament de Valencià) qui cantà un parell de cançons acompanyat per la guitarra que el mateix tocava, Miquel (departament de Matemàtiques) recità poemes seus i, també recitant poemes pujaren a l’escenari un grup d’alumnes de 4º (Andrés, Isabel i Karen). Esta última amb la companyia de Carlos Campa ( professor del departament de castellà) van recitar alguns versos de José Martí, poeta cubà com ells.
Després ens translladarem a la Xina gràcies a la representació de “El camí” per Eva Jiang.
Més tard, vàrem disfrutar d’un teatre-dansat amb el títol de “Nit de bruixes” i després va haver una intervenció del cor, Juli (creador del event) cantà una cançó amb un grup d’alumnes de 1rBatx.L,  en acabant, alumnes de 1rESO varen cantar algunes cançons franceses dirigits pel professor Ferran Usach..
Per a tancar l’espectacle , varen ser els professors de francés, Ferran i Paco, els que ens deleitaren amb una cançó i un últim poema.

Va ser un matí molt entretingut, on alumnes i professors es relacionaren més que mai, com part del públic o com participants a alguna de les activitats, l’únic inconvenient va ser la falta d’espai per a tots els alumnes i professors que volien entrar. Recomanem la participació i la assistència a pròxims espectacles d’aquest tipus.

AJUDANT HAITÍ

El passat 28 de gener, el nostre institut va realitzar una col•lecta a favor de les víctimes del terratrèmol d'Haití. Va estar organitzada pel centre i principalment pel professor Lluís de Rivas, encara que els alumnes de 3r no es van quedar arrere i van mostrar el seu interés per la causa .

Marina Borredà Ricart. 3rESOL

La col•lecta era amb la fi d’arreplegar els màxims diners possibles per a enviar-los a les víctimes del terratrèmol d'Haití. El centre va enviar una nota a tots els alumnes dies abans per a informar sobre la campanya. Durant dues hores, alumnes de 3r de l'ESO van anar passant classe per classe per arreplegar els diners que tant alumnes com familiars d'ells havien aportat. Els companys que van anar passant per totes les aules, en finalitzar la col•lecta, van quedar impressionats de veure l'interés que s'hi havia posat.
Fotografies de Martyna i Sergio

Encara que l'organització estiguera a càrrec del centre i del professor Lluís de Rivas, els alumnes de 3r no van voler ser menys i van aportar el seu granet d'arena amb la confecció dels cartells que posteriorment van penjar per l'institut per a informar de la col•lecta. “1 € = 1 vida”, aqueix era el lema que es podia llegir en la majoria de cartells. Tots els diners recaptats seran enviats a Haití mitjançant l’ ONG Metges sense fronteres. La col•lecta també va continuar el dia 29 per a donar l'oportunitat a tots aquells alumnes que el dia anterior no havien pogut contribuir.
Va ser un dia bonic en què es va poder veure a tot l'institut unit per una causa, però sense oblidar-se el mal que el segueixen passant totes les víctimes del terratrémol.
Dos dies després de la col•lecta, ja hi havia cartells on s’informava dels diners recaptats 1.067,34 €. Els diners ja han sigut ingressats en l’ ONG.

L'ONG "Metges sense fronteres" amb data 1- 2- 2010 ens ha enviat un rebut que dóna compte dels diners ingressats per a la campanya d'ajuda a Haití.
D'altra banda, amb data d'abril hem rebut un diploma d'agraïment signat pel director general MSF-E, Aitor Zabalgogeazkoa.





L'IES RAMON LLULL, SENSIBILITZAT AMB LA SITUACIÓ MEDIAMBIENTAL

El passat dia 29 de Gener al nostre institut es celebrà una jornada de sensibilització mediambiental per als alumnes de batxillerat de ciències. El periodista Emilio Varela creador de la iniciativa “La Antártida, la última frontera” va vindre al Ramon Llull per a realitzar esta jornada. Organitzat per el departament de ciències naturals, en especial per Jaime Clares i Teresa Berges aquest és el primer institut que Varela ha visitat en la nostra comunitat.

Marta Gacía i Àngela Segura. Reporteres en acció.3rESOL

El passat 29 de Gener el nostre institut va rebre la visita del conegut periodista científic Emilio Varela. El propòsit de la seua visita va ser una jornada de sensibilització mediambiental que va impartir als alumnes de batxillerat de ciències. Emilio V.participà en una expedició a l’Antàrtida i als Andes per a vore el estat del continent gelat. Hi va estar uns sis mesos dedicat a realitzar fotografies i, sobretot agafar la informació necessària per a després començar amb el projecte “La Antártida, la última frontera”. Amb este projecte Emilio intenta, mediant una jornada de sensibilització fer vore als alumnes la necessitat de començar a reciclar, i a reduïr la contaminació, perquè, a l’Antàrtida els efectes del cambi climàtic son molt més notables que en qualsevol altre lloc del nostre planeta.
Emilio Varela s'hi fa servir d'algunes fotografies fetes allí, power points i, la seua experiència per a convèncer els alumnes que el futur està en les seues mans, i que cal canviar alguns hàbits des de jòvens, començant per el simple fet d’apagar un llum quan no s’use o reciclar paper.
Després d’aquesta xarrada Varela va respondre de manera molt amena a algunes preguntes dels alumnes, en les quals ens va explicar més detallada la seua expedició, els propòsits que tenia i la resposta dels alumnes respecte a esta jornada de sensibilització.
Ens comentà que el seu dia a dia a l’Antàrtida es basava principalment en tomar fotografies dels meravellosos paisatges; també contà la seua impresió al vore per primera vegada aquel enorme continent gelat.
Per a acabar, va afegir que la majoria d’alumnes quedaven concienciats a l'eixir de la xarada. Pels comentaris que ens han fet els nostres companys, segurament ha passat el mateix al Llull.

BARREJA DE CULTURES AL LLULL


ALUMNES DE 24 PAÏSOS DIFERENTS ESTAN CURSANT ESO I BATXILLERAT A L'INSTITUT
Per -Reporteres intrèpides -17.11.2009


Som un institut de la Comunitat Valenciana, cosa que no implica que n’hi haja persones de molts altres llocs del món al nostre centre. En concret, alumnes colombians, equatorians, bolivians, xinesos, romanesos, italians, brasilers, francesos, argentins, cubans , russos, dominicans, d’altres de Portugal, de Polònia, d’Hongria, de Veneçuela, de Guatemala, de l’Índia, de Bòsnia, d’Hondures, d’EEUU, d’Uruguai o d’Ucraïna comparteixen aules i jocs al pati en el Llull.


Per causes molt variades, aquests jòvens han arribat a l’institut. Aquesta situació comporta diverses conseqüències per a la nostra comunitat escolar. Conviure a les aules amb alumnes de diverses nacionalitats fomenta la convivència i el respecte per les cultures diferents, i educa en la tolerància. El fet que suposa un gran enriquiment cultural i personal l’han valorat molt els professors que hem entrevistat. Però és cert que s'ha de tenir en compte que per a poder aconseguir la integració, l’educació i la formació de ple, els alumnes nouvinguts no han de suposar un nombre gran respecte a la resta de l’alumnat que ja està més temps i porta una bona escolarització. L’alumnat que ve de fora necessita, en general, més atenció. El problema del domini de la llengua és un dels més importants, però no l’únic, perquè també està el de la integració i també el del desfàs pel que fa a continguts d’alguns que vénen d’un sistema educatiu diferent. Tampoc hem d'obviar d’altres motius personals, com l’enyorança del país, la família que han deixat, els antics amics… que repercuteixen en molts casos en un baix rendiment acadèmic.

Al nostre institut n’hi ha un professor de compensatòria que s’encarrega de preparar en llengües els alumnes que vénen d’altres països o d’una situació escolar desfasada respecte a la nostra. Però, segons diuen els professors abans mencionats, cal repartir més la matrícula de l’alumnat estranger entre tots els centres, també els concertats, perquè el que passa actualment és que la bona educació i formació que estan rebent aquests alumnes a l'institut és a costa del gran esforç de la comunitat educativa.

La riquesa de la multiculturalitat que tenim al nostre centre, ha estat plasmada en projectes fets altres anys com Veus del món al Llull. Aquest espectacle, que es va fer durant dos cursos seguits, combinava música, teatre i audiovisuals amb poesia en la llengua dels alumnes.

Amb iniciatives com aquesta, els professors pretenen donar a conéixer la realitat del centre que no deixa de ser la d'una societat cada vegada més multicultural i pretén que l’alumnat se sensibilitze davant aquesta nova situació. Perquè no n’hi ha una cultura ni una llengua millor que una altra, s’han de respectar totes. Projectes com aquest de Veus del món ajuden que l’alumne puga adonar-se'n i sentir el poder de la llengua més enllà de la comunicació formal, el de transmetre sentiments i emocions. És fer veure i valorar la llengua pròpia com la millor herència cultural que hem pogut rebre. I, a partir d’ahí, quan arribem a valorar la nostra, està el respecte a les altres i a l'altre que parla diferent, el respecte i la tolerància. L’altre també farà l’esforç d’ integrar-se en una altra realitat cultural i lingüística. Perquè l’ha de conéixer i compartir si vol formar part d’aquesta nova comunitat.